Sé que la idea principal d'aquest blog era escriure un diari pels meus amics i família on anés explicant tot el que vaig viure aquell estiu del 2008.
Ara, he canviat d'idea. Aquest blog s'ha convertit en el meu diari electrònic.
Confiaré els meus pensaments, les meves vivències i tot allò que m'arribi a passar pel cap amb el primer que trepitgi aquest espai.
No tinc prejudicis ni pors estranyes amb l'internet, sinó tot el contrari; penso que gràcies a ell un es pot donar a conèixer, pot ser admirat per desconguts o conegut pels seus més propers.
A l'hora d'esciure no em tallaré gens, escriuré amb l'idioma que em vingui de gust a cada moment i explicaré les absurditats més grans que em puguin arribar a passar pel cap.
Estimats internautes,
El meu nom és Júlia i tinc 19 anys. Estic estudiant cinema a la universitat. Sóc una persona tossuda, alegra, romàntica i una mica somniatruites... Bé, almenys ho era fa un temps.
Ara, gràcies al meu nòvio, he aterrat una mica i veig les coses d'una manera més racional. Ell m'ha fet veure la importància que té ser constant i treballador. M'ha fet veure que un no aconseguiex el que vol si no hi posa tot el que té. Ell és un noi a qui admiro molt. Treballa més de 12 hores cada dia a ple sol o a plena pluja i encara em truca cada migdia i cada vespre per riure amb mi una bona estona.
Ell m'ha regalat alguns dels consells més útils que m'han arribat a dir mai. Quan un s'esforça molt durant la setmana, el que fa durant els dies lliures el diverteix molt més que si un s'ha estat rascant la panxa tot el dia. Se'n diu satisfacció. La satisfacció és bàsica per sentir-se millor.
Quan un es passa el dia sense fer res té una sensació de buidor que es va acumulant. Llavors aquesta passivitat el fa convertir en un inútil per sistema.
Un no pot caure en aquest cercle viciós perquè llavors és el què passa; una àmplia generació que viu en els bars jugant a cartes i servint cerveses i arribant als trenta sense tenir res. Sí, és una manera de viure que si un l'escull és respectable... Ara, jo no la comparteixo ni la compartiré mai.
El meu nòvio és de les persones més importants per mi en aquests moments i és per això que començo el meu blog parlant d'ell. M'ha portat tants mals de cap trobar-lo que, com a mínim, es mareix aquest trosset de blog.
Me'n vaig a sopar.
